Converses amb artistes-docents: entre la professió i la docència

El llibre ressenyat ens proporciona, a través d’entrevistes a artistes vinculats amb l’ensenyan a artística en centres basicament del Regne Unit i d’Alemanya, diferents models sobre els quals reflexionar i tenir en compte a l’hora de cercar millores qualitatives en la docència artística universitària. S’emfasitza la importància de l’experiència pròpia de l’artista com a eina vehicular de l’ensenyament artístic, l’estreta línia en que es troba la figura de l’artista-docent i el seu rol facilitador en la transferència de coneixements. Un dels obstacles que freqüentment s’interposen en el camí d’aquesta ensenyan a és la burocratització de les institucions que comporta una pèrdua d’intensitat i de creativitat. The book reviewed provides us, through interviews with artists associated with the teaching of art mainly from schools in the UK and Germany, different models to reflect and consider when searching for qualitative improvements in teaching art at university. It emphasizes the importance of the artist's own experience as an everyday tool of teaching art, the narrow line in which the artist-teacher can be found and his role in facilitating knowledge transfer. One of the barriers that often interfere in teaching arts is the bureaucratization of the institutions which causes a loss of intensity and creativity.