L'aportació dels metges de Lleida a l'educació física catalana del segle XIX La aportación de los médicos de Lérida a la educación física catalana del siglo XIX The contribution of Lérida doctors to catalan physical education in the XIX century

A partir de la primera meitat del segle XIX a la ciutat de Lleida, els metges van esdevenir un referent per a propagar els coneixements i desenvolupament de l’educació física i els exercicis gimnàstics. Aquestes aportacions s’inicien a partir de la segona meitat del segle XIX amb les principals manifestacions professionals i acadèmiques de Lluís Roca, Tomàs Casals, Carlos Amat o Martina Castells. L’impacte institucional i social en l’exercici de la professió d’aquests i altres metges va capgirar a Lleida la percepció popular que es tenia dels exercicis gimnàstics, sovint considerats unes activitats arriscades pròpies dels d’acròbates de circ o sota la influència militar. Les intervencions propagandístiques d’aquests metges van esdevenir els primers referents en la institucionalització oficial de l’educació física escolar i pública de Lleida. ______________________________________________________ à partir de la première moitié du XIXe siècle dans la ville de Lérida (Espagne), les médecins sont devenus une référence pour la propagation des connaissances et du développement de l'éducation physique et des exercices de gymnastique. Ces contributions ont commencé dès la première moitié du XIXe siècle avec les principales manifestations professionnelles et académiques de Luis Roca, Tomás Casals, Carlos Amat ou Martina Castells. L'impact institutionnel et social dans l'exercice de la profession de ces médecins, et d'autres, bouleversa la perception populaire que l'on avait des exercices de gymnastique, fréquemment considérés comme des activités dangereuses propres des acrobates de cirque ou des militaires. Les interventions de propagande de ces médecins se sont converties en premières références quant à l'institutionnalisation officielle de l'éducation physique scolaire et publique de Lleida (Espagne). A partir de la primera mitad del siglo XIX en la ciudad de Lérida, los médicos se convirtieron en un referente para propagar los conocimientos y desarrollo de la educación física y los ejercicios gimnásticos. Estas aportaciones se inician a partir de la segunda mitad del siglo XIX con las principales manifestaciones profesionales y académicas de Luis Roca, Tomás Casals, Carlos Amat o Martina Castells. El impacto institucional y social en el ejercicio de la profesión de estos y otros médicos dio la vuelta a la percepción popular que se tenía en Lérida acerca de los ejercicios gimnásticos, con frecuencia considerados unas actividades arriesgadas propias de los de acróbatas de circo o bajo la influencia militar. Las intervenciones propagandísticas de estos médicos se