La política de bilingüisme de l'Administració de justícia canadenca i les seves implicacions The Policy of Bilingualism in the Canadian Justice System and its Implications for the Standardization of French in Quebec La política de bilingüismo de la Administración de justicia canadiense y sus implicaciones

L’article exposa la política de bilingüisme del Canadà pel que fa a les llengües de treball de l’Administració de justícia, als drets d’accés a la justícia en la llengua oficial pròpia i com aquesta política s’ha de posar en relació amb la política de normalització del francès que practiquen des de fa dècades les autoritats quebequeses. S’analitzen en primer lloc els dispositius legislatius que han permès el reconeixement d’un seguit de drets lingüístics a les comunitats de llengua oficial en situació minoritària (anglòfons al Quebec i francòfons fora d’aquesta província) i com la jurisprudència, principalment la de la Cort Suprema del Canadà, ha anat modificant el reconeixement d’aquests drets de manera evolutiva, considerant primer que el dret a fer servir una llengua oficial o l’altra als tribunals derivava d’un compromís polític però no es reconeixia com un veritable dret lingüístic, fins a la sentència Beaulac, on es donava una interpretació àmplia i liberal d’aquests drets i es considerava l’absoluta obligatorietat per a l’Administració de fornir les millors condicions per a llur desenvolupament. D’altra banda, aquest context legislatiu i jurisprudencial s’ha de posar en relació amb la política de normalització lingüística del francès a l’Administració quebequesa, la qual ha de reconèixer, però, els drets dels anglòfons a una justícia en llur llengua en una província on el francès està declarat com a única llengua oficial. This article analyzes the policy of bilingualism in Canada as regards the working languages of the justice system and the right of access to the justice system in an official autochthonous language. It then examines how this policy relates to the policy of standardization of the French language that the Quebec authorities have practiced for decades. The article starts by analyzing the legislative mechanisms that have made it possible to recognize a series of language rights for minority communities speaking an official language (the Anglophones in Quebec and the Francophones outside of Quebec). It then examines how the case law, emanating principally from the Canadian Supreme Court, has gradually modified the recognition of these rights. Initially, case law held that the right to use one official language or another in the courts stemmed from a political compromise, without it being recognized as an authentic language right. With the Beaulac ruling, these rights were given a wide-ranging, liberal interpretation, and it was considered an obligation of the State to provide the most favorable conditions for their development.