Els llibres personals de Josep Vallverdú: La frustració en l'ancianitat Personal Books by Josep Vallverdú: Frustration as he becomes Older

Josep Vallverdú ha centrat la seva carrera en els assajos i llibres personals —tal com ell els anomena— des de final dels vuitanta, a més de continuar produint literatura infantil i juvenil. Els llibres personals contenen formes tan diverses com memòries, dietaris, articles de premsa, notes on comenta la seva pròpia obra i volums de viatges per Catalunya i altres indrets. Aquesta varietat de textos recull temes recurrents que expressen el punt de vista de l’autor sobre literatura, política i societat, així com la transformació de la cultura catalana des de l’inici de la seva recuperació. Aquests canvis contextuals també comporten modificacions progressives en el pensament de Vallverdú a mesura que es fa gran, i reflecteixen una decepció fàcilment detectable en els últims dietaris. La presència d’aquest desengany fa qüestionar si es dol per no haver assolit un estatus d’autor més reconegut o si està desil·lusionat perquè el projecte col·lectiu i cultural pel qual sempre ha lluitat no ha reeixit. Per valorar l’abast de la satisfacció de Vallverdú i l’èxit de l’obra, resseguim la seva activitat literària contextualitzant les seves queixes. Així mateix, tractem la decepció de l’autor vers la impossibilitat de superar les mancances que continuen fent flaquejar l’objectiu de tots els seus esfor os: la normalització de la cultura catalana després del franquisme. Josep Vallverdú has focussed his career on essays and what he calls “personal books” since the late eighties, in addition to continuing to produce children’s literature. His personal books cover an extensive range of forms, including memoirs, diaries, press articles, notes on his own writings and books on travelling in Catalonia and elsewhere. This diversity shares recurrent topics that express the author’s point of view on literary, political and social issues, as well as on the transformation of Catalan culture since the beginning of the modern revival. These contextual changes also entail gradual shifts in Vallverdú’s thoughts as he becomes older, which reflect a recent disappointment that can be clearly detected in his later diaries. The presence of this frustration raises the question of whether he regrets not having achieved the status of a more recognised writer or whether he is disillusioned because the collective project of cultural revival for which he has always fought has not been achieved. By following his literary activity and setting his complaints in context, we assess the scope of Vallverdú’s satisfaction with the success of his work. At the same time, we address the author’s frustra