oalib

OALib Journal期刊

ISSN: 2333-9721

费用:99美元

投稿

匹配条件: “Pujadas-Mora” ,找到相关结果约3048条。
列表显示的所有文章,均可免费获取
第1页/共3048条
每页显示
Reforma sanitaria y movimiento puericultor en la lucha contra la mortalidad infantil en la ciudad de Palma de Mallorca (siglos XIX y XX)
Pujadas-Mora, Joana Maria
Asclepio : Revista de Historia de la Medicina y de la Ciencia , 2012,
Abstract: The Balearic Demographic Transition has been considered a forerunner in the Spanish context due to a high life expectancy of 42 years in the decade of 1860, owing primarily to low infant mortality. For a more in-depth evaluation of the factors behind this exceptional health situation, we analyze the role played by Hygienism in the decline of mortality due to the Infant Welfare movement and Public Health reforms that took place at the end of the 19th century and in the first decades of the 20th century. Both processes were led by a variety of community stakeholders such as physicians, engineers, nuns, lawyers, as evidence of a social consensus in the condemning the so-called ‘avoidable’ causes of disease and death. El avanzado modelo balear de Transición Demográfica se documenta por una elevada esperanza de vida al nacer —de casi 42 a os en la década de 1860— como resultado de una baja mortalidad infantil. Con el propósito de ahondar en las razones de esta situación sanitaria privilegiada se ha analizado la influencia del Higienismo sobre el descenso de la mortalidad. Para ello se ha examinado el movimiento puericultor y la reforma sanitaria de finales del siglo XIX y primeras décadas del siglo XX. Se trata de un conjunto de actividades cuya responsabilidad fue compartida por diversos actores sociales, desde médicos, abogados e ingenieros, a monjas u otros colectivos que permite pensar en la existencia de un consenso social en la denuncia de las causas ‘evitables’ de enfermedad y muerte.
La cuantificación demográfica y epidemiológica en el higienismo balear, 1850-1930
Pujadas-Mora,Joana-Maria;
Dynamis , 2012, DOI: 10.4321/S0211-95362012000100008
Abstract: at the end of the 19th century, social medicine promoted the use of quantification as a means to evaluate the health status of populations. in majorca, hygienists such as the physicians enric fajarnés, bernat riera, antoni mayol and emili darder and the civil engineer eusebi estada sought a better understanding of health status by considering the population growth, the demographic and epidemiological profile and the influence of weather on mortality. these calculations showed that the balearic population had a good health status in comparison to the population of mainland spain, although less so in the international context. these results were explained by the benevolence of the insular climate, a factor that would also guarantee the success of the public health reforms proposed.
Llegir críticament la imatge en l'era de les tecnologies de la informació i la comunicació Critical Literacy Images in the Era of Information and Communication Technologies Leer críticamente la imagen en la era de las tecnologías de la información y la comunicación
Anna Pujadas
Temps d'Educació , 2008,
Abstract: Amb les tecnologies digitals, les imatges han canviat d'estatus: són col·lectives, actives, interactives, úniques, situades (dependents del context espai i temporal), impossibles de registrar, seguir o detectar. Possiblement, aquest canvi no sigui només funcional sinó també ontològic: les imatges ja no són imatges. Les noves generacions, anomenades bit o zapping, no veuen imatges sinó que interactuen amb realitats. La imatge ja no és la rèplica visual d'alguna cosa en si mateixa. L'article reflexiona sobre aquest nou estatus del que és visual i sobre la cultura i la comunitat que es construeix com a conseqüència, les quals el sistema educatiu ha d'ajudar a modelar. __________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________ Avec les technologies digitales, les images ont changé de statut: elles sont collectives, actives, interactives, uniques, situées (dépendant du contexte spatial et temporel), iimpossibles à enregistrer, à suivre ou à détecter. Ce changement n'est peut-être pas seulement fonctionnel mais aussi ontologique: les images ne sont déjà plus que des images. Les nouvelles générations, appelées bit ou zapping, ne {voient} pas des images sinon qu'elles interagissent avec des réalités. L'image n'est déja plus la réplique visuelle de quelque chose sinon qu'elle est une chose en elle-même. L'article réfléchit quant à ce nouveau statut de ce qui est visuels ainsi qu'au rapport entre la culture et la communauté qui se construit comme conséquence, et que système éducatif doit aider à modeler. With digital technologies, the very nature of images has changed: they are collective, active, interactive, unique, situated (depending on the contexts of space and time), and impossible to copyright, trace or verify. The change may be not only functional but also ontological: images are no longer images. Today's internet-surfing generation does not "see" images but rather interacts with realities. The image is not a visual copy of anything but rather stands as a thing in its own right. The article considers the new nature of what is visual and on the culture and community being built as a result, a culture and community that the educational system needs to help shape. Con las tecnologías digitales, las imágenes han cambiado de estatus: son colectivas, activas, interactivas, únicas, situadas (dependientes del contexto espaciotemporal), imposibles de registrar, seguir o detectar. Posiblemente, este cambio no sea tan solo funcional sino también ontológico: las
L’art visual en els moviments pedagògics del segle XX: la concreció de l’educació artística en els llibres escolars El arte visual en los movimientos pedagógicos del siglo XX: la concreción de la educación artística en los libros escolares Visual art in 20th century educational movements: the establishment of art education in textbooks
Eulàlia Collelldemont Pujadas
Temps d'Educació , 2009,
Abstract: Les tradicions escolars d’educació artística s’han constru t des de la transmissió oral i escrita de projectes i programes. Tanmateix, la concreció de les propostes legislatives, ideacionals i teòriques s’ha expressat, fonamentalment, a través dels documents. Tant és així que, per exemple, la cultura escolar a l’entorn de l’educació artística s’ha anat conformant des dels projectes codificats en els llibres per a mestres i per a infants. Per aquest motiu en aquest article es proposa una aproximació a aquests llibres a fi de conèixer quines són les característiques dels discursos de l’aprenentatge artístic que s’han consolidat al llarg del segle XX en el nostre entorn; aproximació que s’assaja a partir d’encreuar les petjades que han deixat els llibres escolars amb la seva imbricació o, fins i tot, negació amb les tendències de la pedagogia contemporània. _____________________________________________ Les traditions scolaires d’éducation artistique se sont construites sur la base de la transmission orale et écrite de projets et de programmes. Toutefois, la concrétisation des propositions législatives, idéationnels théoriques s’est exprimée, fondamentalement, au travers des documents. Il en est tellement ainsi que, par exemple, la culture scolaire dans l’environnement de l’éducation artistique s’est conformée petit à petit à partir des projets codifiés dans les ouvrages destinés aux ma tres et aux enfants. C’est la raison pour laquelle nous proposons, dans cet article, d’effectuer une approcher de ces ouvrages afin d'y découvrir les caractéristiques des discours de l’apprentissage artistique qui se sont consolidés au fil du XXe siècle dans notre environnement. Il s’agit d’une approche qui est tentée à partir du croisement des traces qu’ont laissées les livres scolaires avec leur imbrication ou, même, leur négation des tendances de la pédagogie contemporaine. Las tradiciones escolares de educación artística se han construido desde la transmisión oral y escrita de proyectos y programas. Sin embargo, la concreción de las propuestas legislativas, ideacionales y teóricas se han expresado, fundamentalmente, a través de los documentos. Así, por ejemplo, la cultura escolar sobre la educación artística se ha ido conformando desde los proyectos codificados en los libros escolares para maestros y alumnos. Por este motivo, en el presente artículo se propone realizar una aproximación a estos libros con la finalidad de extraer cuáles son las características de los discursos del aprendizaje artístico que se han consolidado a lo largo del siglo XX en nuestro entorno. Aprox
Els viratges de l'educació estètica en el transcurs del segle XX
Eulàlia Collelldemont Pujadas
Temps d'Educació , 2000,
Abstract:
Gestionar la cultura material de l'escola. Propostes i línies de discussió Managing the cultural material of schools: Proposals and lines of debate Gestionar la cultura material de la escuela. Propuestas y líneas de discusión
Eulàlia Collelldemont Pujadas
Temps d'Educació , 2007,
Abstract: L'autora recull la necessitat, des d'una perspectiva històrica i pedagògica, de donar un tractament museístic a les produccions i béns de caràcter educatiu. En aquest sentit, com a producció i producte social, els béns implicats en els fenòmens educatius haurien de tenir la consideració de patrimoni etnològic susceptible de ser musealitzat. Després d'un repàs succint a algunes experiències en aquest terreny, la gestió del patrimoni educatiu emergeix com una reivindicació de primer ordre en el panorama educatiu ibèric, com va quedar palès en el marc de les II Jornades Científiques de la Societat Espanyola per a l'Estudi del Patrimoni Històric Educatiu, que l'article recull de manera resumida. En definitiva, cal posar a l'abast d'investigadors i estudiosos aquest patrimoni educatiu mitjan ant les eines històrico-pedagògiques adequades. ____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________ L’auteur exprime la nécessité de donner un traitement muséal, dans une perspective historicopédagogique, aux productions ainsi qu’aux biens de caractère éducatif. Comme production et produits sociaux, les biens impliqués dans les phénomènes éducatifs devraient être considérés comme faisant partie du patrimoine ethnologique susceptible d’être muséifié. Après une brève révision de certaines expériences dans ce sens, la gestion du patrimoine éducatif émerge comme une revendication de premier ordre dans le panorama éducatif ibérique, comme cela a été concrétisé dans le cadre des IIe Journées scientifiques de la Société espagnole pour l’étude du Patrimoine historique éducatif, que l’article reprend en résumé. Ce qui est fondamental, en définitive, c’est de mettre à la portée des chercheurs ce patrimoine éducatif grace aux outils historico-pédagogiques nécessaires. From a historical/pedagogical perspective the author considers the need for a museological approach to educational production and material. As an example of social production and product the materials around which educational activity is centred should be regarded as a form of ethnological heritage that can be treated in museological terms. Following a brief review of work that has adopted this line the author argues that the management of educational heritage should be given priority status within the context of education on the Iberian Peninsula; indeed, this was one of the conclusions reached during the II Scientific Conference of the Spanish Society for the Study of Historical and Educational Heritage, an event
Orobanche flava Mart. ex F.W. Schultz (Orobanchaceae): en la Península Ibérica
Pujadas Salvá, Antonio J.
Anales del Jardín Botánico de Madrid , 2003,
Abstract: Orobanche flava is reported in the N of the Iberian Península. Its diversity and distribution is analyzed for the península: var. flava in the Pyrenees and var. albicans Rhiner in the Cantabrian Mountain chain. Lectotypification of O. flava var. albicans Rhiner [ZT] is proposed. To facilítate the identification of O. flava we emphasize its differential morphological characters and an original icon is contributed. Se indica la presencia de Orobanche flava en el N de la Península Ibérica. Se analiza su diversidad y su distribución en el territorio: var. flava en el Pirineo y var. albicans Rhiner en la Cordillera Cantábrica. Se propone el lectótipo de O. flava var. albicans Rhiner [ZT]. Para facilitar la identificación de O. flava destacamos sus caracteres morfológicos diferenciales y aportamos un icono original.
Migraciones ecuatorianas a Espa a: procesos de inserción y claroscuros
Massal , Julie,Pujadas , Joan J.
Iconos : Revista de Ciencias Sociales , 2002,
Abstract:
Memoria y retorno del exilio republicano catalán (Memory and Return of the Catalan Republican Exile)
Roser Pujadas Comas d'Argemir
PORTAL : Journal of Multidisciplinary International Studies , 2004,
Abstract: The end of the Spanish Civil War in 1939 meant that many republicans went into exile fleeing Francoism. In the case of intellectuals and writers from Catalunia, exile constituted the only means of ensuring the continuity of their culture, given the cultural and linguistic repression by the dictatorship. Much later than they had expected, some were able to return but, after so many years, return meant yet another rupture; it meant returning to a country no longer the one so often remembered and yearned for. Such events, as is often the case in turbulent historical periods, generated a need to bear witness to the individual and collective experiences, which in literary terms translated into a considerable volume of testimonial works – which continue to be published – by those who suffered this war and exile. As we shall see, memory becomes a kind of con-suelo – comfort - countering the ruptures with a sense of coherence and continuity. For one who has had to leave their country, the land of their birth becomes part of the past, so that in such cases to make present what is far, to remember, involves not only temporal but also spatial issues. When the exile (if such a thing is possible) returns, time inexorably has passed. But what happens with the space re-encountered? In the case of two testimonial texts written by two republicans on their return from exile in Mexico – Al cap de 26 anys (1972) by Avel-lí Artís-Gener and Viatge a l’esperanca (1973), by Artur Bladé Desumvila – we propose to analyse the pattern woven between memory, homeland and return by the experience of exile. We shall see how the return, intended to contrast the idealised country with that in which the exile finds him/herself again, gives rise to a series of reflections about homeland and memory as the foundations of the exile’s identity.
Alteritzar la singularitat: veus per una pedagogia de l'experiència
Eulàlia Collelldemont Pujadas,Gil Pla
Temps d'Educació , 2004,
Abstract: Parte de la investigación en torno a la realidad educativa que se ha desarrollado durante los últimos a os se caracteriza por intentar encontrar formas de interpretación orientadas a significar los procesos formativos centrados en las vivencias singulares de los agentes que participan de la educación así como en la posibilidad que éstas ofrecen de devenir experiencia, eso es, vivencia concienciada. A raíz de las mismas podemos observar como la biografía apunta a ser una de las más emblemáticas formalizaciones del proceso de narración de vivencias. Pero, aún cuando la misma se perfila como una de las narraciones que más promueven la interpretación e intercambio de vivencias, posibilitando la reflexión e, incluso, formación mediada, la biografía todavía presenta como forma teorética algunos escollos. Los cuales, pueden ser utilizados como preguntas base para formular una voz de las pedagogías de la experiencia. Justamente, interrogarse y repensar su factibilidad es el tema que se ensaya en el presente artículo. ______________________________________________________________________________________________________________________________________________ Une partie de la recherche qui a été développée autour de la réalité éducative au cours de ces dernières années se caractérise par la recherche de formes d’interprétation orientées vers la manifestation des processus de formation centrés sur le vécu des agents participant à l’éducation ainsi que vers la possibilité que celui-ci devienne expérience, c’est-à-dire vécu conscient. à la base de tout cela, on peut remarquer comment la biographie vise à être l’une des formalisations les plus emblématiques du processusd de narration du vécu. De surcro t, même lorsqu’elle se profile comme l’une des narrations suscitant le plus l’interprétation et l’échange du vécu, permettant la réflexion, voire la formation médiatisée, la biographie présente encore certains écueils comme forme théorique. Or, ceux-ci peuvent être utilisés comme autant de questions de base permettant de formuler une voix des pédagogies de l’expérience. C’est précisément le fait de s’interroger et de repenser sa faisabilité qui est le thème sous-jacent au présent article. A part of the research conducted in recent years in education has been characterised by attempts at providing interpretations oriented at lending meaning to learning processes centred on the specific, singular experiences of agents that participate in education and on the possibility that the latter offer of becoming conscious, learned experiences. From this it can be seen that biograp
第1页/共3048条
每页显示


Home
Copyright © 2008-2017 Open Access Library. All rights reserved.