oalib
Search Results: 1 - 10 of 100 matches for " "
All listed articles are free for downloading (OA Articles)
Page 1 /100
Display every page Item
Segregació social i marc institucional del scentres: una anàlisi internacional de les desigualtats educatives Social segregation and the institutional framework of the school: an Segregación social y marco institucional de los centros: un análisis
Gerard Ferrer Esteban,Miquel àngel Alegre Canosa
Temps d'Educació , 2009,
Abstract: L’objectiu del present article és l’anàlisi comparativa, en l’àmbit internacional, dels efectes dels factors de procés i de composició escolar en les desigualtats de resultats entre els estudiants. Aquesta anàlisi es du a terme mitjan ant models de regressió multinivell que permeten identificar factors que contribueixen a explicar la variabilitat del rendiment acadèmic dels estudiants i que, per tant, donen orientacions per assenyalar causes de les situacions de desigualtat en els sistemes educatius. L’anàlisi comprèn dades de 32 sistemes educatius de l’OCDE, 23 corresponents a unitats nacionals i nou a realitats subnacionals. La font principal d’informació utilitzada per a la construcció de les variables és la base de dades PISA2006. Els resultats de l’anàlisi corroboren l’efecte significatiu de la composició social dels centres. La significació d’aquests factors no presenten variacions importants quan es controlen les variables relatives al marc institucional i als processos pedagògics. D’altra banda, si bé els factors de procés escolar mostren un impacte comparativament menor sobre les puntuacions, aquells que més contribueixen a explicar les disparitats de resultats entre els centres escolars corresponen a pràctiques que segueixen, en certa mesura, principis de quasi-mercat. ___________________________________ L’objectif du présent article est l’analyse comparative, à niveau international, des effets des facteurs de processus et de composition scolaire dans les inégalités de résultats entre les étudiants. Cette analyse est menée à terme grace à des modèles de régression multi-niveaux qui permettent d’identifier les facteurs qui contribuent à expliquer la variabilité du rendement académique des étudiants et qui donnent, par conséquent, des orientations pour signaler les causes des situations d’inégalité dans les systèmes éducatifs. L’analyse comprend des données de trente-deux systèmes éducatifs de l’OCDE (23 sont unités nationales et 9, réalités sub-nationales). La source principale d’information utilisée pour la construction des variables est PISA 2006. Les résultats corroborent l’effet significatif de la composition sociale des centres. La signification de ces facteurs ne présente pas de variations importantes quand on contr le les variables relatives au cadre institutionnel et aux processus pédagogiques. D’autre part, si les facteurs de processus scolaire montrent un impact comparativement moindre sur les ponctuations, ceux qui contribuent le plus à expliquer les disparités de résultats entre les centres scolaires correspondent à des pratiques qui
Inclusió i segregació a l’escola: pràctiques inclusives i excloents amb l’alumnat vulnerable Inclusion and segregation in schools: inclusive and exclusive practices with vulnerable students Inclusión y segregación en la escuela: prácticas inclusivas y excluyentes con alumnado vulnerable  [cached]
Ignasi Puigdellívol,Liga Krastina
Temps d'Educació , 2010,
Abstract: El present article aborda l’anàlisi dels components inclusius dels centres educatius que es plantegen una educació de qualitat per a tot l’alumnat, posant especial atenció en l’alumnat de grups socialment vulnerables. Es basa en les dades qualitatives d’una part del projecte integrat INCLUD-ED, que estudià 20 casos de centres educatius d’èxit en diferents pa sos de la Unió Europea. Tots els centres atenien alumnat de baix nivell socioeconòmic i havien demostrat tenir més èxit escolar que el conjunt de centres situats en contextos similars. L’article revisa altres investigacions afins i exposa els resultats agrupats en quatre tòpics: l’agrupament de l’alumnat; les expectatives; el suport; i la participació de les famílies i la comunitat. Les conclusions se sotmeten a discussió. ____________________________________________ Le présent article aborde l’analyse des composantes inclusives des centres éducatifs qui envisagent une éducation de qualité pour l’ensemble des élèves, en portant une attention toute spéciale aux élèves de groupes socialement vulnérables. Il est basé sur les données qualitatives d’une partie du projet intégré INCLUD-ED, qui a étudié vingt cas de centres éducatifs ayant réussi dans différents pays de l’Union européenne. Tous ces centres avaient des élèves de faible niveau socioéconomique et ils ont démontré avoir davantage de succès scolaires que l’ensemble des centres situés dans des contextes similaires. L’article révise les autres recherches de ce domaine et expose les résultats en les regroupant en quatre thèmes : le regroupement des élèves ; les expectatives ; le soutien ; et la participation des familles et de la communauté. This paper analyses inclusive elements of educational centres that seek quality education for all students, with particular attention to students from socially vulnerable groups. It is based on qualitative data from part of the INCLUD-ED integrated project, which studied 20 cases of successful educational centres in different countries of the European Union. All of the centres teach students of a low socioeconomic level and have had better academic results than all the other centres situated in similar contexts. The article reviews other related studies and presents the results under four headings: student grouping, expectations, support, family and community participation. El presente artículo aborda el análisis de los componentes inclusivos de los centros educativos que se plantean una educación de calidad para todo el alumnado, poniendo especial atención en el alumnado de grupos socialmente vulnerables. Se
Els centres d'interès a la biblioteca de Sant Joan Despí
Gisbert Berna, M. àngels,Serra álvarez, Adrià
BiD : Textos Universitaris de Biblioteconomia i Documentació , 2006,
Abstract: La creació de centres d interès dins una biblioteca representa un avantatge rellevant a l hora de satisfer les demandes dels usuaris respecte de les seves necessitats d informació. A la Biblioteca Miquel Martí i Pol es posen en pràctica aquests centres des de l any 2000. El seu bon funcionament ha permès, d una banda, adequar el fons a les necessitats i demandes del seu públic, i de l'altra, millorar les estadístiques de préstec de la Biblioteca.La creación de centros de interés en una biblioteca representa una ventaja relevante a la hora de satisfacer las demandas de los usuarios respecto de sus necesidades de información. En la Biblioteca Miquel Martí i Pol se ponen en práctica estos centros desde el a o 2000. Su buen funcionamiento ha permitido, por un lado, adecuar el fondo a las necesidades y demandas de su público, y por otro, mejorar las estadísticas de préstamo de la Biblioteca.The creation of interest centres within a library represents a big advantage for satisfying user requests stemming from their information needs. At the Miquel Martí I Pol Library such centres have existed since 2000. Their success has allowed holdings to be adjusted better to the needs and requests of users, as well as having improved the library's loan statistics.
Oxford afrikaans–eng-els/english–afrikaans skoolwoordeboek/school dictionary.
A Prinsloo
Lexikos , 2007,
Abstract: Phillip Louw (Senior Redakteur/Senior Editor). Oxford Afrikaans–Eng-els/English–Afrikaans Skoolwoordeboek/School Dictionary. 2007, xii + 578 pp. ISBN 978 0 19 578742 9. Kaapstad/Cape Town: Oxford University Press Southern Africa (Pty) Ltd. Prys/Price: R99.95.
Els mapes conceptuals per a la representació de la cultura moral dels centres educatius
Laura Rubio i Serrano
Temps d'Educació , 2007,
Abstract: El presente artículo parte del supuesto de que la cultura moral de los centros educativos es uno de los principales agentes en la formación de sus miembros. En este marco, el artículo tiene como objetivo presentar un mecanismo para describir la cultura moral de los centros educativos, el conjunto de las prácticas educativas que dan forma a los valores de la institución. El sistema de descripción elaborado se fundamenta en la aplicación de la técnica de los mapas conceptuales, que permite una sistematización y una clasificación de las diferentes prácticas que configuran la cultura moral de un centro, y supone un punto de partida para la revisión de la propia práctica educativa y para la evaluación interna, mejora e innovación pedagógica de los centros. _________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________ Le présent article part du présupposé que la culture morale des centres éducatifs est l’un des principaux agents de la formation de ses membres. Dans ce cadre, l’article a pour objectif la présentation d’un mécanisme permettant de décrire la culture morale des centres éducatifs ainsi que l’ensemble des pratiques éducatives qui donnent leur forme aux valeurs de l’institution. Le système de description élaboré est fondé sur l’application de la technique des cartes conceptuelles, qui permet une systématisation et une classification des différentes pratiques configurant la culture morale d’un centre, et il suppose un point de départ pour la révision de la pratique éducative ellemême ainsi que pour l’évaluation interne, l’amélioration et l’innovation pédagogique des centres. This article is based on the premise that the moral culture of a school has a major influence on the education of its pupils. The author proposes an approach to describing the moral culture of individual schools: that is, the set of educational practices which shape the values of the institution. This system of description is based on the application of the conceptual mapping technique. It allows the various educational practices involved to be systematized and classified, and offers a starting point for individual teachers to review their own practice, and for schools to undertake a process of internal evaluation, improvement and innovation. El presente artículo parte del supuesto de que la cultura moral de los centros educativos es uno de los principales agentes en la formación de sus miembros. En este marco, el artículo tiene como objetivo
Els sistemes interactius multimèdia com a suport d'exhibició i aproximació en les arts plàstiques  [cached]
Joan Ignasi Ribas
DIGITHUM , 1999,
Abstract: Aquest article planteja una reflexió sobre les possibilitats dels sistemes interactius multimèdia en general i dels CD-ROM en particular per tractar qualsevol mena de qüestió relacionada amb les arts plàstiques. S’analitza la confluència de mitjans diversos que planteja el multimèdia i com han anat evolucionant els sistemes interactius d’acord amb la tecnologia, amb èmfasi particular en els productes sobre art. Finalment una anàlisi de diversos CD-ROM ens porta a la conclusió que amb sistemes interactius es poden fer, com en qualsevol altre mitjà i amb les seves característiques úniques, obres neutres o obres més personals i compromeses.
EDUCACIóN Y EDUCACIóN ESCOLAR (EDUCATION AND SCHOOL EDUCATION)
Zayas Pérez Federico,Rodríguez Arroyo Angélica Teresa
Revista Electrónica Actualidades Investigativas en Educación , 2010,
Abstract: Resumen:En el presente ensayo se pretende delimitar y establecer las relaciones entre los conceptos de educación y educación escolar, y en especial, precisar los elementos constitutivos de esta última. El primero se concibe como un proceso de transferencia, reproducción, producción, apropiación y resistencia de los significados culturales, expresados en saberes, pautas de conducta, normas, valores; el segundo, como las formas organizativas oficiales de la educación. Se recurre a las nociones de institución y organización para diferenciarlos. En relación con la educación escolar, se distingue la dimensión macro (sistemas escolares) de la micro (escuelas). Al final, respecto de la escuela se exponen sus principales elementos componentes. Las nociones propuestas y sus relaciones podrían permitir ubicar y otorgar un marco teórico al análisis de temas y procesos escolares específicos.Abstract:The main purpose of this paper is to identify and set the existing relations between the concepts of education and school education, in particular, determine the distinctive components of the notion of school education. Education is conceived like a process of transference, production, reproduction, appropriation and cultural resistance of the meaning, expressed in knowledge, patterns of behavior, norms, values; school education, like the official organizational ways of the education. It applies the notions of institution and organization as the best way to differentiate both concepts. Linked with school education, it distinguishes the macro (school systems) and micro (schools) dimensions. Regarding to the second dimension, the main components are described. The notions under discussion could allow a conceptual framework to analyze topics and specific school processes.
Physical Environmental Barriers to School Attendance among Children with Disabilities in two Community Based Rehabilitation Centres in Rwanda
BJ Sagahutu, M Tuyizere, P Struthers
Rwanda Journal of Health Sciences , 2013,
Abstract: Background: It is estimated that more than 90% of children with disabilities in developing countries do not attend schools. Children with disabilities either do not receive any education or, if they do, it is often inappropriate. The aim of this study was to identify the physical Environmental barriers to school attendance by children with disabilities in two community based rehabilitation (CBR) centres in Rwanda. Method: A quantitative, cross-sectional, descriptive study was conducted to identify barriers to school attendance in two CBR centres. Parents/caregivers of children with disabilities participated in the study. The data was analysed using Statistical Package for the Social Sciences (SPSS).The level of significance (alpha) was set at α=0.05. Results: The long distance from home to the nearest school, and the status of the school physical environment were the major barriers to school attendance. Conclusion: To meet the Special Needs Education, strengthening existing measures to make a conducive physical environment would enhance school attendance among children with disabilities and subsequently the overall inclusive education.
Clima Social Escolar: una escala de evaluación –Escala de Clima Social Escolar, ECLIS– [ School Social Climate: An instrument of evaluation]  [PDF]
Ana Maria Aron,Neva Milicic,Ivan Armijo
Universitas Psychologica , 2012,
Abstract: El presente artículo describe el proceso de dise o, construcción y validación inicial de una Escala de Clima Social Escolar (ECLIS) que representa una herramienta para visualizar las variables que, a juicio de las autoras, a partir de la revisión de la literatura y de sus investigaciones en la realidad escolar chilena, dan cuenta de las características que en un corte transversal puede tener un determinado contexto escolar. Se describe el marco conceptual que sustenta esta Escala y las características psicométricas básicas de la versión definitiva. Se incluyen los criterios para el análisis y su interpretación.
England’s Sure Start Pre-School Child Care Centres: Public Policy, Progress and Political Change  [PDF]
Alice Sawyerr, Christopher Bagley
Open Journal of Political Science (OJPS) , 2017, DOI: 10.4236/ojps.2017.71009
Abstract: Specialist child care centres focusing on urban areas in which significant numbers lived in poverty were part of policies to reduce chronic poverty and disadvantage, and associated negative behaviours and achievements in children and young people. They were initiated by the New Labour government in the late 1990s, and evolved in various ways as Sure Start centres, and Early Childhood Care Centres. Methodologically sophisticated evaluation has shown that these interventions have been partially successful in various ways, particularly with regard to preschool children’s behaviour and adjustment, and parent-child interactions. When early interventions were linked to health programmes, and to teacher-led initiatives, the programmes were most successful. Nevertheless, the programmes failed to reach some 5 percent of those identified as most in need, for whom profound and chronic poverty was the cause of parental problems, and dysfunctional parent-child interactions. When programmes for such families were reduced because of changes in the manner and amount of funding, outcomes for the very poor families and their children were significantly worse. The Sure Start programmes were, in the final analysis, underfunded and subject to political change and interference, and hardly dented the chronic disadvantages imposed by England’s system of class division.
Page 1 /100
Display every page Item


Home
Copyright © 2008-2017 Open Access Library. All rights reserved.